Black night

10 temporades de Cargol de Fuck! i encara no havia dedicat un programa sencer a Deep Purple, ja té delicte! Aquesta banda té alguna cosa especial, si ho escoltes a tot volum és clar, i en un programa com aquest no pot faltar mai. Sense tenir el talent de Led Zeppelin o la carrera de gent com Neil Young aquests britànics han estat uns dels grans del rock'n'roll i qui en dubti és perquè no els ha escoltat de debò o perquè és fan de Bon Jovi.
Estic a mig programa, ja he posat Speed King, Strange kind of woman, Hush, Highway star, Bloodsucker, grans temes d'aquella gloriosa època a cavall entre els 60 i els 70, aquell gran hard rock dels 70 del qual en són un dels gran exponents.
Estic pensant si posar Smoke on the water o no, encara em queden 25 minuts, em sembla que no la posaré, prefereixo donar a conèixer cançons menys conegudes i amb molta més força.
Salut

Ten years gone

Nova temporada i aires no renovats, és a dir, tot continua més o menys com sempre, el Cargol de Fuck! de sempre, un programa de minories que de vegades faig amb la sensació de fer-lo només per mi. Ara sona Nearly God, és una col·laboració entre Tricky i Björk, sona celestial la veu islandesa, l'estic veient a la fàbrica d'en Von Trier tancant els ulls i aixecant els braços amunt com en els musicals...
bé, tan si us agrada com si no us agrada el programa que no escolten els fans de Bon Jovi tingueu una bona entrada de nova temporada, perquè és clar, l'any no comença el gener, l'any comença el setembre, no te n'havies adonat?

Batiscafo Katiuscas

Ja tenim aquí el nou disc d'Antònia Font. Els que seguiu el programa sabeu que fa relativament poc que punxo aquests mallorquins i que abans n'havia parlat inclús malament. Doncs bé, ja ho veieu, finalment he caigut a les garres d'aquest grup que considero com a un fenomen de rock cantat en català.
Aquesta setmana passada van treure un nou disc que es diu Batiscafo Katiuscas i que està a la línia dels seus anteriors treballs pel que fa a qualitat i lletres surrealistes. Possiblement guanyen en maduresa i concepte global, serà bo escoltar millor abans de fer més avaluacions però us asseguro que aquest grup va pel bon camí. El seu compositor i guitarra és en Joan Miquel Oliver que va treure fa un temps un genial disc titulat "Surfistes en càmera lenta", molt recomanble també, sobretot peces com "Petit homenet de muntanya" o la mateixa que dóna títol al disc.

Good times, bad times

M'havia plantejat escriure almenys un post per mes però no me n'he sortit. La pàgina www.cargol.tk ha desaparegut per falta de visites (el de TK me'n demanaven 25 cada 3 mesos) i m'ha agafat un baixón en el tema aquest del bloc i la pàgina web del Cargol de Fuck! Ara les falques que tan em vaig currar aquest estiu i que diuen www.cargol.tk ja no serveixen, bé, les seguiré posant perquè vaig estar-hi moltes hores fent-les però ja no és el mateix.
Demà hi ha programa, em sembla que li fotaré força canya, m'ha arribat a les mans un concert de Pearl Jam a Buenos Aires que té molt bona pinta.

Digei

M'encanta fer de digei a les festes dels meus amics. Demà serà especial perquè ho faré per 250 persones i em fa molta il·lusió. No posaré l'estil que m'agrada més perquè no és adequat però intentaré mantenir els principis, com sempre.
Hi ha una cosa que em fa molta ràbia d'alguns "punxa-discos" que és posar temes massa evidents. Sempre posen l'Empordà, Smells like teen spirit o La Catximba dels seus respectius grups, és que no van treure res més aquests grups? Doncs jo si punxo aquests grups posaré El sexo, Territorial pissings i Entre tu y tu yo.
Salut i molt bon 2006.

Livin on a prayer...

Hi ha una cosa que no he entès mai i és què cony hi foten els discos de Bon Jovi en la secció HEAVY de totes les botigues de discos. Bé, la veritat és que en el món del merchandising musical hi ha moltes coses que s'entenen poc però suposo que els que s'omplen les butxaques entenen perfectament de què va el negoci, no creieu?

Sur o no sur

El proper diumenge 16 d'octubre actua al Casino de Vic en Kevin Johansen, un paio a tenir en compte per la seva originalitat a l'hora de compondre i tocar. Es tracta d'un home nascut a Alaska i criat entre els EUA i Argentina, de fet té pare nord-americà i mare argentina. Les seves composicions barregen desenes d'estils i no tenen un fil conductor entre cançons. Canta en castellà i anglès i això també li dóna originalitat perquè ho fa amb un estil molt interessant. Dins del panorama diguem-ne "llatí" és del poc que m'agrada, si em coneixeu sabreu que em fa una mica de "repel·lús" tot el rollo latino de gent com la Gloria Estefan i la màquina de fer diners que és el seu marit, a més no suporto ni en pintura pseudo-artistes com Chayenne o Juanes, per sort en Kevin està a una altra "onda" i per això és un artista que mereix ser posat al Cargol de Fuck!.
Crec que és un concert per anar a veure i de pas estar atents a la programació que s'engega al Casino de Vic.
Feu una ullada a la seva web i llegiu sobretot el que en diu la premsa.